El patge real

L'últim dia de classe va venir el patge real a recollir les cartes que havien escrit els alumnes.
Però aquest cop les cartes eren un tant diferents. Ja sabem que els hi portaran moltes coses, aquest cop no volíem escriure el de sempre a les cartes, aquesta vegada vam escriure el que volíem sí, però no per nosaltres sinó pels demés, i això és el que van escriure les nenes i nens de la classe:

Jo vull que els nens d'Àfrica no es morin de gana.
Jo vull tenir els retoladors de la classe ordenats.
Jo vull estimar molt al papa i a la mama.
Jo vull que els meus pares estiguin contents sempre.
Jo vull que la meva gosseta es posi bona.
Jo vull que no es tallin tants arbres.

Bé, i altres coses van demanar que van quedar escrites a les cartes que va recollir el patge.

Penso que un mal greu d'aquesta societat és fer sentir als nens i nenes el més important del món.
Hem d'educar-los per veure els que ens envolta, no estan sols, hem d'ensenyar-los a estar satisfets del que tenim, no del que no tenim. Han d'aprendre a veure a l'altre, les seves necessitats, no només: JO VULL, i passar-se el dia enfadat perquè no ens ho donen. I quan es fan adolescents la insatisfacció és gairebé el pa de cada dia, sinó tenen coses materials o no fan el que volen, no estan contents, esperen sempre rebre i creuen que no reben el suficient, però i ells que donen? compleixen les seves obligacions i responsabilitats d'una vida en família ?. Així és com moltes mares es converteixen en "criades". Ara hi ha el costum que molts adolescents manen als seus pares.
Una amiga m'explicava que havia manat anar comprar aigua al seu fill de 17 anys i aquest s'hi va negar, "que hi vagi el pare que no treballa!", li va contestar. S'ha perdut el respecte, el fill no s'enrecorda de tot el que ha fet el seu pare per ell, però EVIDENTMENT, la culpa no és d'ell. Som nosaltres els pares i mares, que hem d'ensenyar-los el respecte i els valors.

La tapa del primer trimestre

Les tapes de l'àlbum

Aquesta és una mostra de les tapes de l'àlbum del primer trimestre.
Us he de confessar que per a mi forma part ja de una tradició, doncs m'agrada tant que cada curs que faig primer no puc evitar repetir-la el primer trimestre. Sort que cap alumne ha repetit primer, potser si tenen germans us la tornareu a trobar. Però, no importa, perquè cada tapa és nova i diferent. Vaig estar fent de mestra uns anys al Pirineu, on la neu era freqüent, no hi ha telefèrics, però el que pensem que és la realitat ja la vegem tots els dies, i el que emociona és la capacitat d'imaginació que tenim tots, especialment els nens i nenes (clar), un món on tot és possible: anar en telèferic en mig de la neu amb els nostres amics de classe!

La Xelo ens contesta

Cliqueu damunt la imatge per veure més fotos

Carta Xelo

La Xelo ens va contestar, tots van rebre la seva carta que llegiren amb entusiasme. També vam rebre un arxiu de veu, que poden escoltar des de l'ordinador i on la Xelo ens parla i ens diu com està de contenta al rebre les seves cartes i veure que estan aprenent molt de llegir i escriure. Que té moltes ganes de veure'ls i que també els estima molt!