La primavera ha arribat

Noves parelletes estan sorgint a la classe.
No s'amaguen i ho viuen amb tota naturalitat:
simplement és divertit!
El nou joc dels nens i nenes de la classe em sorprèn.
Em sorprèn per la seva naturalitat i innocència.
Si poguéssim conservar alguna part d'aquesta manera
de viure els sentiments el món aniria molt millor, estic convençuda!

Arian

Vull fer una mica de presentació dels alumnes nouvinguts.
Arian ha començat aquest curs a fer primer i a compartir amb els alumnes que des de P-3 ja caminaven junts.
La seva facilitat d'expressió ens fa riure molts cops, sempre té unes històries molt divertides a explicar, i la gràcia amb que ho explica ens fa passar a tots plegats moments molt divertits.
Va venir des de Colòmbia no fa gaire i està començant a parlar el català. Li agraden molt les matemàtiques i també fer boniques figures amb plastilina.
Gràcies Arian per haber vingut a la nostra escola !.

Nous llocs de treball...

Taules 2n.trimestre

Per començar el nou trimestre els hem canviat de lloc.
Cliqueu damunt la foto i sabreu amb qui se senten els
nens i nenes de la classe. No és definitiu, s'ha de veure com treballen.
Potser haurem de fer algun canvi.

Tornant de vacances

La setmana després de Nadal va començar amb pluges.
Algun dia hem fet el pati a l'aula. No s'avorreixen, no ...

Sense paraules

Cara feta en en col.laboració

Iglu fet per l'Hugo.

Han tornat una mica xerraires i alguns amb no moltes ganes de treballar.
A poc a poc ens anem posant les piles, que tenim moltes coses a aprendre.

Deixem la mandra d'un costat que ara toca treballar!

El patge real

L'últim dia de classe va venir el patge real a recollir les cartes que havien escrit els alumnes.
Però aquest cop les cartes eren un tant diferents. Ja sabem que els hi portaran moltes coses, aquest cop no volíem escriure el de sempre a les cartes, aquesta vegada vam escriure el que volíem sí, però no per nosaltres sinó pels demés, i això és el que van escriure les nenes i nens de la classe:

Jo vull que els nens d'Àfrica no es morin de gana.
Jo vull tenir els retoladors de la classe ordenats.
Jo vull estimar molt al papa i a la mama.
Jo vull que els meus pares estiguin contents sempre.
Jo vull que la meva gosseta es posi bona.
Jo vull que no es tallin tants arbres.

Bé, i altres coses van demanar que van quedar escrites a les cartes que va recollir el patge.

Penso que un mal greu d'aquesta societat és fer sentir als nens i nenes el més important del món.
Hem d'educar-los per veure els que ens envolta, no estan sols, hem d'ensenyar-los a estar satisfets del que tenim, no del que no tenim. Han d'aprendre a veure a l'altre, les seves necessitats, no només: JO VULL, i passar-se el dia enfadat perquè no ens ho donen. I quan es fan adolescents la insatisfacció és gairebé el pa de cada dia, sinó tenen coses materials o no fan el que volen, no estan contents, esperen sempre rebre i creuen que no reben el suficient, però i ells que donen? compleixen les seves obligacions i responsabilitats d'una vida en família ?. Així és com moltes mares es converteixen en "criades". Ara hi ha el costum que molts adolescents manen als seus pares.
Una amiga m'explicava que havia manat anar comprar aigua al seu fill de 17 anys i aquest s'hi va negar, "que hi vagi el pare que no treballa!", li va contestar. S'ha perdut el respecte, el fill no s'enrecorda de tot el que ha fet el seu pare per ell, però EVIDENTMENT, la culpa no és d'ell. Som nosaltres els pares i mares, que hem d'ensenyar-los el respecte i els valors.

La tapa del primer trimestre

Les tapes de l'àlbum

Aquesta és una mostra de les tapes de l'àlbum del primer trimestre.
Us he de confessar que per a mi forma part ja de una tradició, doncs m'agrada tant que cada curs que faig primer no puc evitar repetir-la el primer trimestre. Sort que cap alumne ha repetit primer, potser si tenen germans us la tornareu a trobar. Però, no importa, perquè cada tapa és nova i diferent. Vaig estar fent de mestra uns anys al Pirineu, on la neu era freqüent, no hi ha telefèrics, però el que pensem que és la realitat ja la vegem tots els dies, i el que emociona és la capacitat d'imaginació que tenim tots, especialment els nens i nenes (clar), un món on tot és possible: anar en telèferic en mig de la neu amb els nostres amics de classe!

La Xelo ens contesta

Cliqueu damunt la imatge per veure més fotos

Carta Xelo

La Xelo ens va contestar, tots van rebre la seva carta que llegiren amb entusiasme. També vam rebre un arxiu de veu, que poden escoltar des de l'ordinador i on la Xelo ens parla i ens diu com està de contenta al rebre les seves cartes i veure que estan aprenent molt de llegir i escriure. Que té moltes ganes de veure'ls i que també els estima molt!

Escrivim a la Xelo

 

Durant el primer trimestre del curs els nens i nenes de la classe de primer B no han parat de nombrar a la Xelo, la mestra que tenien a P-5.
Així que un dia li vam escriure i vam enviar les cartes per correo. Al poc temps ens va contestar.... (continuarà)

Cal Mata en 100 fotos.

Al novembre vam anar d'excursió a Cal Mata a Safoires (Baix Penedés)
Ens ho vam passar super ! Vam gaudir de natura i la tardor. També vam fer galetes i ens vam quedar a dinar. Si cliqueu a la imatge podreu veure un àlbum de més de 100 fotos.