1/6/07

Sense comentaris...


Però tu en pots fer algun, si t'animes!
La foto està feta en un carrer de Cunit.

30/5/07

Mi país Uruguay

Estefani

A la classe està l'Estefani, va néixer a Catalunya, els seus pares són d'Uruguay. Suposo que van venir a Espanya buscant una vida millor. L'altra dia, l'Estefani em va enviar un correu, m'explica la seva història i la seva mare m'ha enviat unes fotos que vol compartir amb tots nosaltres, del lloc on vivien, del seu país d'origen. Al veure-les he sentit moltes coses, més que res he pogut sentir com s'han pògut sentir ells havent de deixar la casa, la familia, la terra...
He pensat també en la notícia d'ahir: uns emigrants eren transportats per les xarxes d'un vaixell, tres dies i tres nits, com peixos dins de l'oceà, ningú els volia, bé, sí els italians sí. La notícia m'ha semblat esgarrifant.

Aquest és el correu de l'Estefani:

Mi país Uruguay

Nací en Barcelona y cuando tenia 4 meses llegué a Uruguay , donde viví hasta los 3 añitos casi.

Vivia en un pueblo que se llama Estacion Atlantida teniamos un terreno grande con pasto y arboles y 3 perros que se llamaban Juma, Dorian y Kimba. A 3 KM. hasia el sur estaba la playa en el Rio de la Plata. La playa es grande, tiene medanos con arboles, la arena es fina y un rico olor a salitre . A 3 km. hacia el este esta el arroyo del Parque tambien se puede bañar , habian peces y muchos arboles .

Gràcies, Estefani, pel teu escrit!


Imatge aerea dels immigrants, agafats a les xarxes de les tonyines.- EFE.
Si voleu saber més de la notícia, cliqueu damunt de la foto.

29/5/07

I tu, com et poses?


Recurs educatiu per a tota la família.

Ho sento


Una bronquitis asmàtica aguda m'impedeix anar a l'escola. Perdoneu les molèsties.
La setmana vinent tornaré.
Aquesta setmana pensava repassar la taula del tres, entre altres coses. Però estaria bé que se l' estudiessin a casa. Moltes gràcies i fins aviat.
Pilar.

24/5/07

La primera plantada

clica la foto per veure l'àlbum
Encara que avui no era el millor dia perquè ha fet molt vent, hem comencat a plantar unes cintes en diferents tipus de terra, volem investigar com creixeran.

Vaig enrecordar-me que divendres a la tarda havia quedat amb la mestra i els alumnes de P-5 per continuar amb una activitat que vam començar fa una setmana: el conte "el tesoro más grande", per aquest motiu ho hem fet avui.

Hi ha nenes i nens que els hi ha agradat més remenar la terra, la planta, les culleres...a altres els continua interesant més els insectes, i altres s'han cansat abans i han volgut jugar a fútbol, (això també és diversitat i respectar els diferents ritmes de cadascú, termes que tant sovint sentim en pedagogia). Però tots han participat i ens ho hem passat bé . Demà continuarem la feina a classe.

Aquest és el dossier que treballarem.

Ah! una cosa important: a l'hora de marxar els hi ha costat molt recollir!, només dos han fet cas a la primera, la majoria s'han volgut escaquejar. Demà, a classe parlarem d'això. Però... mares, pares, avis, avies.. qui recull les seves coses, les seves joguines a casa?

La setmana vinent plantarem les llavors de xipré en els testos que us vaig demanar que portessin

Més coses:

Els artistes continuen dibuixant...teniu novetats a l'àlbum, no deixeu de veure'l, cliqueu damunt la foto.
artnens

23/5/07

El millor i el pitjor


No puc evitar tornar a publicar un dibuix fet en tres minuts pel Joan, copiat d' un nino de plàstic que tenia entre les mans. Es que em fascina!
I no puc evitar tornar a publicar un altre bitxo mutilat, per un nen més gran. El millor i el pitjor de l'ésser humà. Què hem d'educar? Potenciar el millor?, eliminar el pitjor?.